Enric Soler i Godes

Enric Soler i Godes

Enric Soler i Godes (Castelló de la Plana, 1903 - València, 1993) va ser un escriptor i pedagog valencià.

Enric Soler i Godes va nàixer a Castelló el 5 de març de 1903, a un ambient intel·lectual, el seu pare era mestre, i la família posseïa una impremta i una llibreria. Gràcies a aquest ambient va adquirir un alt nivell cultural que el va influir a tota la seua obra. De fet va començar la seua carrera periodística amb tan sols 14 anys a Castelló de la Plana, al diari La Provincia Nueva. Va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Tarragona, on va ser deixeble de Pompeu Fabra. L'any 1923 va aprovar les oposicions a mestre i va començar el seu treball l'escola del districte de Chantada, Lugo. Posteriorment va exercir de mestre a Ortells (Els Ports) i el 1930 va prendre possessió de la seua plaça a Sant Joan de Moró (La Plana Alta).

Va col·laborar amb diverses publicacions i diaris, entre les quals cal destacar El Mercantil Valenciano, Heraldo de Castellón i La Publicitat de Barcelona, Mirador, Destino, Tramontane, Pont Blau, La Nostra Revista, El Camí i Las Provincias En 1932 va ser un dels signants de les Normes de Castelló, base de la normativa del valencià actual. També va ser president de la secció de literatura de Lo Rat Penat, així com membre de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana i de l'Associació de Mestres Valencianistes.

Després de la guerra civil espanyola, i com a conseqüència d’haver pres part al bàndol republicà, fou sotmès a un consell de guerra el 1940, del qual en fou absolt, però fou sancionat a separació de dos anys de la seva professió i traslladat cinc anys fora de la província de Castelló. Va romandre aquest temps a Cantàbria, estudiant la correspondència entre Marcelino Menéndez Pelayo amb Teodor Llorente i Olivares. El 1945 va tornar i el 1949 ajudà Carles Salvador a engegar la secció filològica de Lo Rat Penat. En tornar al País Valencià, al desembre de 1946, obtindria plaça de mestre al poble de Benifaió, a l'Escola Santa Bàrbara, on va exercir fins a la seua jubilació el 1968.

Va morir a València l’any 1993.