Tal com anava avançant el segle XX i la societat valenciana s'anava modernitzant, els escriptors, però també els editors, els impressors i publicistes, així com les entitats culturals i, sobretot, el públic lector i els mestres, tenien una gran necessitat de superar anomalies ortogràfiques i de fixar unes bases sòlides de l'ortografia i la gramàtica del valencià, amb les quals poder escriure amb normalitat la nostra llengua i propiciar que deixara de considerar-se subsidiària, relegada a un segon pla o encasellada només en la literatura popular, amb el consegüent perill de fragmentació, dialectalització i incapacitat de funcionar adequadament en una societat moderna.